CONFERENCI 2013 PONENCI 3/3 per na Xisca Maura colaboradora a sa revista Toc Toc

ARTICLE SALAT: FORMALITZACIÓ O EXTINCIÓ http://www.change.org/es/peticiones/govern-illes-balears-tramitar-dilig%C3%A8ncies-perque-s-article-salat-pugui-ser-usat-a-s-%C3%A0mbit-formal-2?utm_source=share_petition&utm_medium=url_share&utm_campaign=url_share_before_sign  Amb aquesta feina es pretén demostrar que s’anomenat “article salat o sibilant” està en procés de desaparició a ses Illes Balears essent substituït per es “lalat o alveolar”, i pretén, també, posar unes recomanacions per evitar dita desaparició en un futur pròxim.  Com ja va dir en Francesc de Borja Moll i va repetir en Llorenç Vidal (Premi Ramon Llull i creador des “Dia Escolar de sa No-violència i la Pau”), “s’article salat no és un article exclusiu balear, però sí és s’article balear per excel•lència, amb sa, ja per tots coneguda, excepció de Pollença”. Creim que entre tots hem de fer un esforç perque aquest referent, comú a totes ses illes no es perdi.   ORIGEN, ANTECEDENTS  Salat, sibilant : ĭpsu vs. Lalat, alveolar: Ille  Es llatí ĭpsu, f. ĭpsa, pronom demostratiu que en llatí clàssic significava ‘mateix’, i que en es llatí vulgar es debilità es seu significat fins a equivaler an es nostro article salat “ES”.  Es mateix procés ha seguit s'altre demostratiu clàssic ĭlle, ‘aquell’, des qual procedeix s'article lalat “EL”.  Territori on s’empleava inicialment i ha estat suplantat per s’alveolar.  ALTRES LLOCS ON S’EMPRA

Pobles occitans per sa zona de Niça --à (so-sa-s’-sei) Llengua sarda  ( su-sa-s’-sos-sas)

Illes Eòlies, sud d’Itàlia, on es considera ja pràcticament desaparegut   NORMATIVA, SINTAXI Ets articles salats, a ses Balears:

 ** A Eivissa no es converteix en “ets”, manté sa forma “es”; així, en mallorquí deim “ets albercocs”, en eivissenc és “es albercocs”  * Darrerament aquest “so/sos” es troba en decadència i es substitueix per “es/ets”  CONTRACCIONS -> AS: a+ es, PES: per+es, DES: de+es Ses excepcions a aquesta regla, fins ara,ben conegudes per tots es balears, s’estan perdent de forma alarmant i podem llegir escrits amb expressions com “amb es Rei” o “anirem a sa una” o frases on es “sala” i “lala” sense cap regla ni orde lògic; això es deu a una majoria castellanoparlant que no ha pogut aprendre es mallorquí de petits i que han après català standard a ses escoles i cursos de reciclatge i de certificació de català, que saben xerrar es català però desconeixen completament ses normes antigues d’ús de s’article salat: - ses hores: la una, les dues, les dotze, etc. - dignitats i càrrecs: el Rei, la Reina, el bisbe, etc. - frases fetes: fer la guitza, estar a les fosques, etc. - punts cardinals: el nord, el sud, etc. - certes festivitats: el ram, l’Estendard, etc - personatges històrics: El Bon Jesús, el Rei en Jaume etc. - en expressions modals, temporals, etc: - Excepcions ( La mar, la seu, les dues..)   SITUACIO ACTUAL  Dins s’àmbit educatiu- > Resposta de PICAT “Els professors i professores passen de situacions en què l'ús adequat és informal (comentaris marginals sobre la matèria, converses amb els companys…) i a situacions de formalitat (explicacions de matèria acadèmica, dictats d'enunciats…) – No hi ha cap recomanació d'ús oficial de l'article salat en el llenguatge oral. Ara bé a l'escola es recomana no proscriure cap del dos articles, sinó que els ha d'integrar i ha d'assegurar la continuïtat de la tradició que hi ha hagut fins ara a les Illes. El professorat no universitari de les Illes Balears utilitza l'article salat quan parla a la classe de Llengua Catalana, i també quan fa altres assignatures en català, llevat de poques excepcions. – El professorat universitari en el llenguatge oral és el que usa més l'article estàndard. Dins el mateix àmbit universitari més formal es fan les lectures de les tesis, discursos, conferències, classes…, amb l'article estàndard, però no de forma generalitzada. – Tampoc no hi ha cap document de recomanació d'ús de l'article salat dins la docència universitària.”  Dins es mitjans de comunicació -> Resposta de PICAT “Seguint la tradició de les Balears d'usar l'article el/la en el llenguatge formal, tant oral com escrit, i es/sa (al costat de l'article el/la en algunes expressions o amb uns noms determinats) en el llenguatge informal, l'article que cal fer servir en programes com informatius o documentals és el/la. L'article es/sa es reserva, en aquests programes, per al topònims que el duen a la parla col•loquial (es Cubells, es Mercadal, sa Pobla…). ara bé, si el topònim és conegut tradicionalment amb l'article literari, aquest s'ha de mantenir sempre. És el cas, per exemple, de la Bonanova, la Savina o la Real. D'altra banda, en els programes que presenten un major grau d'espontaneïtat (concursos, tertúlies, entrevistes, etc.), es pot usar l'article es, sa, es, ses (so o es darrere la preposició amb o, de vegades, en) i les seves contraccions as, pes, des. Cal tenir presents, però, els usos col•loquials de les formes el/la, en què aquest article no es pot substituir per es/sa.“  Dins s’administració S’administració utilitza sempre s’article alveolar, sempre que ha estat qüestionada al respecte, sa resposta és que segueix ses recomanacions de s’UIB com a institució oficial consultiva : “En resposta a la vostra consulta de dia 8 d'agost de 2008, de quan es pot utilitzar l'article salat en el llenguatge formal i de per què s'ha de fer d'una forma determinada, us comunicam que pel que fa a la normativa de la llengua catalana a les Illes Balears la UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS és la institució oficial consultiva per a tot quant faci a la llengua catalana, d’acord amb la Llei de Normalització Lingüística a les Illes Balears (art. 14 i Disposició addicional tercera). Per acord executiu (6191) del dia 25 de març de 2003 el Consell Executiu de la UIB acorda que el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General sigui l’òrgan científic de la Universitat de les Illes Balears en les qüestions que afecten la fixació normativa de la llengua catalana i en la funció d’assessorament que l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de Normalització Lingüística atorguen a la Universitat”.   Dins sa institució oficial consultiva per a tot quan faci a sa llengua catalana (UIB) “En primera instància és el Servei Lingüístic de la UIB l’organisme assessor de qualsevol institució o persona en matèria de llengua catalana. En segona instància és la Comissió Tecnicolingüística del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General la que elabora els corresponents dictàmens que li arriben per la via del Servei Lingüístic. Ambdós organismes s’atenen a les directrius normatives de l’Institut d’Estudis Catalans com a màxima institució acadèmica de la llengua catalana (Reial decret 3118/1976).” Totes ses recomanacions i resolucions derivades d’aquets organs consultiue no nomès no tendeixen a promoure es nostro article sino que cerquen, sembla, sa seva eliminació : - Resolució des servei lingüístic sobre l’article des topònims (30/02/2001) - Revisió des nomenclator de Palma, maig de 2008, eliminant s’article salat , seguin ses recomanacions des servei lingüístic de s’UIB - Insistència en sa sustitució de s’article salat dins obres de referència, com ara ses rondalles, per exemple : Rondallaires (IEB) .http://rondallaires.caib.es/   FUTUR, TENDÈNCIA A DESAPARICIÓ  Actuals comunicacions i forta immigració fan que sa geografia ja no sigui un impediment per sa introducció gradual de s’alveolar.  Antecedents a Catalunya i València, fan pensar que acabarà essent suplantat per s’alveolar.  Degut a s’actual aplicació de sa normalització lingüística a ses Balears, es nous balears no l’aprenen correctament.  Empeltament.  Extinció. INDICADORS D’EXTINCIO  Sa única font de transmissió de sa llengua ja no es de pares a fills com ses generacions passades, ara tan mitjans de comunicació com institucions empren s’alveolar de forma pràcticament exclusiva.  Està discriminat dins s’àmbit educatiu: no s’ensenya i es penalitza es seu us dins s’escriptura.  S’article 35 des nostro estatut inclou sa protecció de ses nostres modalitats, senyal de que es seus creadors ja s’ensumaven que les estaven posant en perill, es nostro article n’és un clar exemple.  Ses personalitats des món acadèmics balear, referents lingüístics dins sa nostra comunitat, no només no el defensen, sinó que el dejecten .  Ses institucions públiques, tendeixen a eliminar qualsevol vestigi des nostro article de sa toponimia local (Noms de pobles, inclòs de carrers) : http://slg.uib.cat/gabinets/go/GOnormofic/  Es nous mallorquins, qui aprenen sa nostra llengua fora de s’àmbit familiar, NO salen o fan una mescladissa. Tot això mos dur a pensar que d’aquí a un parell de generacions es nombre de transmissors des salat hauran minvat tant que es podrà considerar residual, i, per tant, el condemnaran a s’extinció.   FOLKLORISME DIALECTALITZANT

 http://bibiloni.cat/toponimia/resolucio_SL_UIB.html

EMPELTAMENT  Exemple d’utilització incoherent dets articles, en augment dins es món reivindicatiu de sa nostra cultura i sorgit de sa immersió lingüística estandaritzada

DEMANAM S’US FORMAL PERQUÈ  Forma part de sa nostra cultura i història  Es un des principals exponents de sa nostra identitat (Balear) i ès comú a totes ses illes (llevat de Pollença).  No ès cap barbarisme ni cap incorrecció.  Es sa característica més diferenciadora des Balear, devant es Valencià o es català. Existeixen mostres escrites des de fa segles, com revistes, rondalles, inclús llibres actuals   PERVIVENCIA, RECOMANACIONS  Dins s’àmbit educatiu Utilització de llibres de text que emprin es registre salat : Això no suposa cap despesa, ja que es preparen edicions especials per a cada comunitat, tampoc té que esser exclusiu s’ús des salat, però sí majoritari . Recuperació des cançoner balear: Es nins no l’aprenen a ses escoles o si ho fan son versions normalitzades , sa majoria son cantades en article alveolar. Utilització majoritària des salat per part des professorat dins tot àmbits i registres, i, de forma exclusiva, dins ses etapes infantil i primària (Pollensa en seria s’excepció), no només per evitar confusions dins s’alumnat, sinó perqué es trobi plenament identificat amb sa llengua d’aprenentatge, reforçant es seu us fora de s’àmbit de s’aula (gran mancança des sistema de immersió actual, que obliga a professors a actuar de “policies” perqué es nins no girin sa llengua as patis o activitats extraescolars). Observació de obres escrites en salat com a recursos a emprar dins classe. Descartar d’una vegada per totes sa idea de que s’article salat és un vulgarisme i que només es pot utilitzar dins s’àmbit col.loquial.  Dins es mitjans de comunicació Incloure dins es nou llibre d’estils sa utilització de s’article salat dins es registre formal.  Dins s’administració Utilitzar s’article salat dins tota sa documentació emesa : Butlletins oficials, planes webs, comunicacions, etc. Vetllar per s’acompliment de s’apartat sobre ses modalitats de s’article 35 des nostro estatut. Elaborar estudis i estadístiques independents que permetin avaluar sa situació actual des nostro article i sa seva evolució futura.  Dins sa institució oficial consultiva per a tot que’n faci a sa llengua catalana (UIB) Preparar i emetre totes ses resolucions i recomanacions pertinents perqué s’ús de s’article salat es faci de manera exhaustiva. Elaborar guies d’us adaptades as diferents àmbits d’aplicació. Fer ses reivindicacions necessàries davant s’IEC .   MOSTRES D’ESCRIPTURA SIBILANT  L’Ingenyós Hidalgo Don Quixote de La Mancha, compost per Miquel de Cervantes y traduit ara en mallorquí sa primera vegada per IDELFONSO RULLAN, prevere, licenciat en filosofia i lletres, 1905.  GRAMATICA LLATINA DE SEMPERE, traduida en mallorquí, Juan Fiol, 1652  L’IGNORANCIA es va deixar de publicar (en salat) l'any 1885, quan es va retomar l'any 1918 la varen començar a escriure en alveolar.  APLEC DE RONDAIES MALLORQUINES, Jordi d'es Racó, 1880  POESIES FANTASTIQUES EN MALLORQUI, Tomas Aguiló, 1852  DISCURS INTERESSANT, Rafael Oliver, 1860  RECORDS Manuela de los Herreros i Sorà (1845-1911)  SA PATRIA MALLORQUINA, Mateu Canyelles, 2006  Ciutadella Vella, Joan benejam (1909)  Revista TOCTOC, 2012  Llibres de text actuals com ANSA PER ANSA, ed. Moll FONTS CONSULTADES  Diccionari Català-Valencià-Balear  FACEBOOK “A Balears s’article salat formalitzat”  Blog SOM SALAT  Gabinet Honomàstica UIB (plana web)  Revista TOCTOC  Biblioteca de escritores baleares  Http://bib.cervantesvirtual.com  PICAT  Wiquipedia CONCLUSIONS FINALS  S’article salat ha estat infravalorat i discriminat durant molt temps, precisament per es que més l‘haurien d’haver defensat, que són es filòlegs i polítics locals. Ja ès ben hora de girar ses tornes i posar-lo en es lloc que es mereix, abans no sigui massa tard, per això és imprescindible que surti de s’ àmbit col.oquial i s’utilitzi dins es llenguatge formal. FACEBOOK: A Balears s’article salat formalitzat CHANGE.ORG: Petició us formal de s’article salat E.MAIL: articlesalat@gmail.com