jueves, 31 de enero de 2013

CONFERENCI 2013 PONENCI 3/3 per na Xisca Maura colaboradora a sa revista Toc Toc

ARTICLE SALAT: FORMALITZACIÓ O EXTINCIÓ http://www.change.org/es/peticiones/govern-illes-balears-tramitar-dilig%C3%A8ncies-perque-s-article-salat-pugui-ser-usat-a-s-%C3%A0mbit-formal-2?utm_source=share_petition&utm_medium=url_share&utm_campaign=url_share_before_sign  Amb aquesta feina es pretén demostrar que s’anomenat “article salat o sibilant” està en procés de desaparició a ses Illes Balears essent substituït per es “lalat o alveolar”, i pretén, també, posar unes recomanacions per evitar dita desaparició en un futur pròxim.  Com ja va dir en Francesc de Borja Moll i va repetir en Llorenç Vidal (Premi Ramon Llull i creador des “Dia Escolar de sa No-violència i la Pau”), “s’article salat no és un article exclusiu balear, però sí és s’article balear per excel•lència, amb sa, ja per tots coneguda, excepció de Pollença”. Creim que entre tots hem de fer un esforç perque aquest referent, comú a totes ses illes no es perdi.   ORIGEN, ANTECEDENTS  Salat, sibilant : ĭpsu vs. Lalat, alveolar: Ille  Es llatí ĭpsu, f. ĭpsa, pronom demostratiu que en llatí clàssic significava ‘mateix’, i que en es llatí vulgar es debilità es seu significat fins a equivaler an es nostro article salat “ES”.  Es mateix procés ha seguit s'altre demostratiu clàssic ĭlle, ‘aquell’, des qual procedeix s'article lalat “EL”.  Territori on s’empleava inicialment i ha estat suplantat per s’alveolar.  ALTRES LLOCS ON S’EMPRA
Pobles occitans per sa zona de Niça --à (so-sa-s’-sei) Llengua sarda  ( su-sa-s’-sos-sas)
Illes Eòlies, sud d’Itàlia, on es considera ja pràcticament desaparegut   NORMATIVA, SINTAXI Ets articles salats, a ses Balears:
 ** A Eivissa no es converteix en “ets”, manté sa forma “es”; així, en mallorquí deim “ets albercocs”, en eivissenc és “es albercocs”  * Darrerament aquest “so/sos” es troba en decadència i es substitueix per “es/ets”  CONTRACCIONS -> AS: a+ es, PES: per+es, DES: de+es Ses excepcions a aquesta regla, fins ara,ben conegudes per tots es balears, s’estan perdent de forma alarmant i podem llegir escrits amb expressions com “amb es Rei” o “anirem a sa una” o frases on es “sala” i “lala” sense cap regla ni orde lògic; això es deu a una majoria castellanoparlant que no ha pogut aprendre es mallorquí de petits i que han après català standard a ses escoles i cursos de reciclatge i de certificació de català, que saben xerrar es català però desconeixen completament ses normes antigues d’ús de s’article salat: - ses hores: la una, les dues, les dotze, etc. - dignitats i càrrecs: el Rei, la Reina, el bisbe, etc. - frases fetes: fer la guitza, estar a les fosques, etc. - punts cardinals: el nord, el sud, etc. - certes festivitats: el ram, l’Estendard, etc - personatges històrics: El Bon Jesús, el Rei en Jaume etc. - en expressions modals, temporals, etc: - Excepcions ( La mar, la seu, les dues..)   SITUACIO ACTUAL  Dins s’àmbit educatiu- > Resposta de PICAT “Els professors i professores passen de situacions en què l'ús adequat és informal (comentaris marginals sobre la matèria, converses amb els companys…) i a situacions de formalitat (explicacions de matèria acadèmica, dictats d'enunciats…) – No hi ha cap recomanació d'ús oficial de l'article salat en el llenguatge oral. Ara bé a l'escola es recomana no proscriure cap del dos articles, sinó que els ha d'integrar i ha d'assegurar la continuïtat de la tradició que hi ha hagut fins ara a les Illes. El professorat no universitari de les Illes Balears utilitza l'article salat quan parla a la classe de Llengua Catalana, i també quan fa altres assignatures en català, llevat de poques excepcions. – El professorat universitari en el llenguatge oral és el que usa més l'article estàndard. Dins el mateix àmbit universitari més formal es fan les lectures de les tesis, discursos, conferències, classes…, amb l'article estàndard, però no de forma generalitzada. – Tampoc no hi ha cap document de recomanació d'ús de l'article salat dins la docència universitària.”  Dins es mitjans de comunicació -> Resposta de PICAT “Seguint la tradició de les Balears d'usar l'article el/la en el llenguatge formal, tant oral com escrit, i es/sa (al costat de l'article el/la en algunes expressions o amb uns noms determinats) en el llenguatge informal, l'article que cal fer servir en programes com informatius o documentals és el/la. L'article es/sa es reserva, en aquests programes, per al topònims que el duen a la parla col•loquial (es Cubells, es Mercadal, sa Pobla…). ara bé, si el topònim és conegut tradicionalment amb l'article literari, aquest s'ha de mantenir sempre. És el cas, per exemple, de la Bonanova, la Savina o la Real. D'altra banda, en els programes que presenten un major grau d'espontaneïtat (concursos, tertúlies, entrevistes, etc.), es pot usar l'article es, sa, es, ses (so o es darrere la preposició amb o, de vegades, en) i les seves contraccions as, pes, des. Cal tenir presents, però, els usos col•loquials de les formes el/la, en què aquest article no es pot substituir per es/sa.“  Dins s’administració S’administració utilitza sempre s’article alveolar, sempre que ha estat qüestionada al respecte, sa resposta és que segueix ses recomanacions de s’UIB com a institució oficial consultiva : “En resposta a la vostra consulta de dia 8 d'agost de 2008, de quan es pot utilitzar l'article salat en el llenguatge formal i de per què s'ha de fer d'una forma determinada, us comunicam que pel que fa a la normativa de la llengua catalana a les Illes Balears la UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS és la institució oficial consultiva per a tot quant faci a la llengua catalana, d’acord amb la Llei de Normalització Lingüística a les Illes Balears (art. 14 i Disposició addicional tercera). Per acord executiu (6191) del dia 25 de març de 2003 el Consell Executiu de la UIB acorda que el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General sigui l’òrgan científic de la Universitat de les Illes Balears en les qüestions que afecten la fixació normativa de la llengua catalana i en la funció d’assessorament que l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de Normalització Lingüística atorguen a la Universitat”.   Dins sa institució oficial consultiva per a tot quan faci a sa llengua catalana (UIB) “En primera instància és el Servei Lingüístic de la UIB l’organisme assessor de qualsevol institució o persona en matèria de llengua catalana. En segona instància és la Comissió Tecnicolingüística del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General la que elabora els corresponents dictàmens que li arriben per la via del Servei Lingüístic. Ambdós organismes s’atenen a les directrius normatives de l’Institut d’Estudis Catalans com a màxima institució acadèmica de la llengua catalana (Reial decret 3118/1976).” Totes ses recomanacions i resolucions derivades d’aquets organs consultiue no nomès no tendeixen a promoure es nostro article sino que cerquen, sembla, sa seva eliminació : - Resolució des servei lingüístic sobre l’article des topònims (30/02/2001) - Revisió des nomenclator de Palma, maig de 2008, eliminant s’article salat , seguin ses recomanacions des servei lingüístic de s’UIB - Insistència en sa sustitució de s’article salat dins obres de referència, com ara ses rondalles, per exemple : Rondallaires (IEB) .http://rondallaires.caib.es/   FUTUR, TENDÈNCIA A DESAPARICIÓ  Actuals comunicacions i forta immigració fan que sa geografia ja no sigui un impediment per sa introducció gradual de s’alveolar.  Antecedents a Catalunya i València, fan pensar que acabarà essent suplantat per s’alveolar.  Degut a s’actual aplicació de sa normalització lingüística a ses Balears, es nous balears no l’aprenen correctament.  Empeltament.  Extinció. INDICADORS D’EXTINCIO  Sa única font de transmissió de sa llengua ja no es de pares a fills com ses generacions passades, ara tan mitjans de comunicació com institucions empren s’alveolar de forma pràcticament exclusiva.  Està discriminat dins s’àmbit educatiu: no s’ensenya i es penalitza es seu us dins s’escriptura.  S’article 35 des nostro estatut inclou sa protecció de ses nostres modalitats, senyal de que es seus creadors ja s’ensumaven que les estaven posant en perill, es nostro article n’és un clar exemple.  Ses personalitats des món acadèmics balear, referents lingüístics dins sa nostra comunitat, no només no el defensen, sinó que el dejecten .  Ses institucions públiques, tendeixen a eliminar qualsevol vestigi des nostro article de sa toponimia local (Noms de pobles, inclòs de carrers) : http://slg.uib.cat/gabinets/go/GOnormofic/  Es nous mallorquins, qui aprenen sa nostra llengua fora de s’àmbit familiar, NO salen o fan una mescladissa. Tot això mos dur a pensar que d’aquí a un parell de generacions es nombre de transmissors des salat hauran minvat tant que es podrà considerar residual, i, per tant, el condemnaran a s’extinció.   FOLKLORISME DIALECTALITZANT
 http://bibiloni.cat/toponimia/resolucio_SL_UIB.html
EMPELTAMENT  Exemple d’utilització incoherent dets articles, en augment dins es món reivindicatiu de sa nostra cultura i sorgit de sa immersió lingüística estandaritzada
DEMANAM S’US FORMAL PERQUÈ  Forma part de sa nostra cultura i història  Es un des principals exponents de sa nostra identitat (Balear) i ès comú a totes ses illes (llevat de Pollença).  No ès cap barbarisme ni cap incorrecció.  Es sa característica més diferenciadora des Balear, devant es Valencià o es català. Existeixen mostres escrites des de fa segles, com revistes, rondalles, inclús llibres actuals   PERVIVENCIA, RECOMANACIONS  Dins s’àmbit educatiu Utilització de llibres de text que emprin es registre salat : Això no suposa cap despesa, ja que es preparen edicions especials per a cada comunitat, tampoc té que esser exclusiu s’ús des salat, però sí majoritari . Recuperació des cançoner balear: Es nins no l’aprenen a ses escoles o si ho fan son versions normalitzades , sa majoria son cantades en article alveolar. Utilització majoritària des salat per part des professorat dins tot àmbits i registres, i, de forma exclusiva, dins ses etapes infantil i primària (Pollensa en seria s’excepció), no només per evitar confusions dins s’alumnat, sinó perqué es trobi plenament identificat amb sa llengua d’aprenentatge, reforçant es seu us fora de s’àmbit de s’aula (gran mancança des sistema de immersió actual, que obliga a professors a actuar de “policies” perqué es nins no girin sa llengua as patis o activitats extraescolars). Observació de obres escrites en salat com a recursos a emprar dins classe. Descartar d’una vegada per totes sa idea de que s’article salat és un vulgarisme i que només es pot utilitzar dins s’àmbit col.loquial.  Dins es mitjans de comunicació Incloure dins es nou llibre d’estils sa utilització de s’article salat dins es registre formal.  Dins s’administració Utilitzar s’article salat dins tota sa documentació emesa : Butlletins oficials, planes webs, comunicacions, etc. Vetllar per s’acompliment de s’apartat sobre ses modalitats de s’article 35 des nostro estatut. Elaborar estudis i estadístiques independents que permetin avaluar sa situació actual des nostro article i sa seva evolució futura.  Dins sa institució oficial consultiva per a tot que’n faci a sa llengua catalana (UIB) Preparar i emetre totes ses resolucions i recomanacions pertinents perqué s’ús de s’article salat es faci de manera exhaustiva. Elaborar guies d’us adaptades as diferents àmbits d’aplicació. Fer ses reivindicacions necessàries davant s’IEC .   MOSTRES D’ESCRIPTURA SIBILANT  L’Ingenyós Hidalgo Don Quixote de La Mancha, compost per Miquel de Cervantes y traduit ara en mallorquí sa primera vegada per IDELFONSO RULLAN, prevere, licenciat en filosofia i lletres, 1905.  GRAMATICA LLATINA DE SEMPERE, traduida en mallorquí, Juan Fiol, 1652  L’IGNORANCIA es va deixar de publicar (en salat) l'any 1885, quan es va retomar l'any 1918 la varen començar a escriure en alveolar.  APLEC DE RONDAIES MALLORQUINES, Jordi d'es Racó, 1880  POESIES FANTASTIQUES EN MALLORQUI, Tomas Aguiló, 1852  DISCURS INTERESSANT, Rafael Oliver, 1860  RECORDS Manuela de los Herreros i Sorà (1845-1911)  SA PATRIA MALLORQUINA, Mateu Canyelles, 2006  Ciutadella Vella, Joan benejam (1909)  Revista TOCTOC, 2012  Llibres de text actuals com ANSA PER ANSA, ed. Moll FONTS CONSULTADES  Diccionari Català-Valencià-Balear  FACEBOOK “A Balears s’article salat formalitzat”  Blog SOM SALAT  Gabinet Honomàstica UIB (plana web)  Revista TOCTOC  Biblioteca de escritores baleares  Http://bib.cervantesvirtual.com  PICAT  Wiquipedia CONCLUSIONS FINALS  S’article salat ha estat infravalorat i discriminat durant molt temps, precisament per es que més l‘haurien d’haver defensat, que són es filòlegs i polítics locals. Ja ès ben hora de girar ses tornes i posar-lo en es lloc que es mereix, abans no sigui massa tard, per això és imprescindible que surti de s’ àmbit col.oquial i s’utilitzi dins es llenguatge formal. FACEBOOK: A Balears s’article salat formalitzat CHANGE.ORG: Petició us formal de s’article salat E.MAIL: articlesalat@gmail.com

martes, 29 de enero de 2013

CONFERENCI GENÉ 2013 PONENCI 2/3

¿lluita per "la llengua" o adoctrinacio politico-cultural a nes centros educatius? Aquexa es una pregunta qu'ês qu'esteym dedins d'es mon balearista y o que tenen uns minims de conexemens de històri, llengo y, o, que mos s'involucram minimament en sos estudis d'es nostros fys, y seguim emb interés aquexas temàticas, tenim més que clà que lo que se fà a sas escolas ..,instituts,..inclús a sas escolas d'aduls y a un nivell superió, a s'uib, es un clà adottrinament polític y cultural,.... y un intent d'enterrament total de sa nostra identidat baléà... ¿y com eu fan?.... lo sert, es que eu fan a tots es nivells y empleant totas sas eynas posibbles, vat'aqui, una seri d'eczemples reals y no massa lluñans.. Per una banda ja conexem tots, es famós “correllengua” , que s'ha fêt inclus en tems de clase a sas escolas e instituts, algo que mos recorda antigs faxismes europeus , com altras cosas que també se fan, pero analitzem... ¿corre llengua? còrre per sa llengo , evidentment sa catalana simbolitzade en sa bandera de cataluña, que no olvidem que la tenen des de sa creació de sas autonomias, per que trià en prime ja que historicament pertenex a n´es Reyne d’Aragó,... que vuy dí emb axò, pues que com feyen ets alemans en sos austriacs , 2 y 2 son cuatra Una llengo, un pais, evidentment es paisos catalans, aquella gran fantasia d'es volê y no havê'stat may ... y en sa matexa linea va es tema d'es enllesads, un altra manera de mesclà, ous en caragols per arribà en es matex punt anterió... empero evidentament axò no acaba aqui. Una de sas derreras que mos han fêt sebre es nostros seguidos es que hey ha instituts avon presuntament es profesos donan clase en sa camiseta de "a la escola en catala" demostrant una clara imparcialidat y afan de reteyà sa llibertat llingüística d'es seus alumnos, fent gala de un total autoritarisme. Seguint dedins aquexa linea vat'aqui un càs de pregunta y resposta alumne-professó: s'alumne demana.... ¿com es que defensam es catala si noltros xerram es mallorqui?.... y sa contesta no va teni desperdici, sa profesora li contesta: ...aqui sa parla catala y per axò s'ha d'anà encontra de s'español per no perde el catala... cuanta cultura… Sa siguient fêta me la conta un señó de Lluch Majó que li pasa a ell a s’escola de aduls , xerrant d’históri per algo qu'ell había dit fent referenci a n'es fonés y sa nostra ascendenci, es professó emb un total despreci li digué que tot axò s' havía d’olvidà perque en sa reconquista se va acaba en cuolsevol vestigi d’es passad, y que tots descendim de catalans ¿vos estraña ara que derrerament hey hagi mes gent majó de banda d'es pancatalanisme? ...y seguint en sa matexa linea de aquexos fets y eczemples de s'adoctrinament pro -paissos catalans y foment de s'odi a España y forssas de seguridat de s'estat, tenim un cas recent ahón s'ha obligad a voure una pelicula , previ autorissació d'es pàres,...en català. Naturalment sênse esplicarlis de quina pelicula se trataba ni de que anava y creym que com pàres que som tenim dret a porê filtrá sas peliculas que elz hi fan voure a n0es nostros fys menós d'edat. Aquexa pelicula totalment polititzada, se diu Fenix 11-23 Un altre cosa que mos arribad, es que una determinada escola canviará es só d'es timbre per canssons en català, farán escoíi a n'es nins 5 canssons d'autós en català per curs (valgui dí, qu'acettaran autós mallorquins pero que cantin en català, no sigui cosa s'elz hi embruti sa llengo a n'es al.lots... ), sonarán un parell de pics cada dia, per a cada canvi d'aula o materi sonarán, axí com per entrà es demati Y s'horabaxa, en sortí també. Y podriem continuá emb eczemples com aquexos durant horas.. Per seguí fent honó a sa veritat,hem de dí que no tots es professós calssan sas matexas sabatas, emperò esta clà qu' ês que no combreguen emb axò se vouen obligads a callà, per que de lo contrari, be supos que tots recordereu lo que va passa a s'institut de Porreras ara fa un tems... Jo matex en més d'una ocasió he xerrad en cuolca professó qu'altra, admitiguent que no tenian llibertat per posicionarsè en lo contrari o sencillement discrepà ja que elza conduiria havê de dexà sa feyna o qu'elza treguesin defora, també he de señala que per mos d'es al.lots som sabut d'un cas d'una professora que elza diguè a n'es s'alumnes,.....clase de històri,...” jo vos ho têng que enseñà tal com vé a n'es llibre, emperò vuy que sapigueu que axò no es axí y por lo tant també vos enseñaré sa veritat.”. Grassis a Deu encara quedan valens. Evidentment també he xerrad en cuolca “mestre” de aquexos qu'elzi han de dí axí perque tenen es titul , es resultat vos ho dex a sa vostra imaginació , no elza costara gaire a n'es que me conêxen una mica. En cuant a sas eynas que empleyan , sa més poderossa son es llibres, uns llibres que contan y han contad en so vist bó de sa consêyeria d'educassió, uns llibres que si fosin en 3D sas falsedats històricas elzi surtirien per tots es costats, per no dí d'un altra manera.. Falsedats y, o ,manipulacions que tots conexem com allò de “la corona catalanoaragonessa”, mapas politics y,o, de llengos que supossadement xerraban en es diferens territoris, tots ells supossadement històrics que no tenen rês que voure en s'històri... berbaridats com que sa reconquesta marca es principi de s'entrada de sa cultura catalana a sas nostras islas, axi com una total repoblassió de sas illas per catalans,com si no ves vengut gent de altras bandas o fosin ells majoria y naturalment com si vesin mort tota sa pobblassió... ecz ecz cuant sa veritat es que aqui vengueren desde portuguessos a italians francessos aragonessos ecz.. axí com gent d'es condats,y por lo tant lo que mos arriba va essê un mosaic de llengos y dialectes, que per sert ja habian pasad per aqui en diferentas èpocas antes de s'arribada d'es arabs tals com llengo d'oc, provenssal ,llemossí, llatí...ecz, y que per tant ja habian dexad sa séua influenci a n'es nostro xerrà, y no vengueren precisament d’es territori que ara compran Cataluña, com es llògic tambe eu féren ets arabs, y per axò matex no es d'estrañà en refernci a n'es llibre d’es Feys, cuand no fà cap tipo de referenci a traduttós cuand se tópen sas tropas emb aquell mallorquí y si eu fan cuand se dirigêxen a n'es wali de Madina Mayurka, ademés mos queda molt clà que s’única gran bataya va essê precisament a Madina Mayurka, es a dí, a Palma, lo cual no significa que no hey haguês colca escaramussa apart y mos queda clà que sas tropas reberen ayuda per part d’es señó de Pollensa , de igual manera que tampoc hey haguê cap bataya a Menorca, per aquexas y altras raons mos queda mes que cla que no s'acaba en sa pobblassió y en consecuenci no dona llog a cap repoblació y qu'aquí se xerraba es romans baléà en tota sa seua pluralidat. Pero seguim en sas falsedats y manipulacions històricas, es reys catalans,perque claro en sa seua politica de que tot es català,.. el rey Jaume I de Aragò tambe era català, axí com tota sa seua descendenci independentment d’es llog ahón nesquesin, o fosin que por lo vist es un fêt irrelevant dedins aquexa tematica, ves a sabre hon nesqueren es repredins d'es repredins d’en jaume I per que ja posats, alomilló resulta que en llog de dí que era català tendrian que dí qu'era africà o italià, ves a sabre… Sa siguient, també es bastant curiosa cuand menos: Ramon Llull pare de la llengua catalana,... tambe es destacabble sa manera de introduí dedins aquexas fantàsticas eynas que son es llibres sa histografia romántica , com si fos real y s’eczemple mes clà el tenim en so coverbo d’en Wilfredo conde de Barcelona com creadó de s’estandart de Aragó ,que ferit coy s’escut dorat y li pasà es cuatra dits bañats de sang diguent aquexa a de sé sa vostra bandera y ja tenim coida sa vaca pes’as coyoneras, o lo qu’es lo matex introduccsio de mites y lleyendas com fets veridics y ja se sap una mentida contada mes de mil vagadas…y no penseu que tot axò domés se fa a ràn de una sola materi, s’aprofita cualsevol materi, relacionabble per introduí sas manipulasions històricas o llingüísticas , per eczemple en clase de llengo catalana ahón també hey fican històri,inventada, o per eczemple un fêt a una escola de aduls : clase d’inglès , impartida en catala hon se profita per releciona llengos y territoris pero no cuolsevols sino que ets eczemples son pocs y concrets : a valenci català, a sas illas català. Y ara arribam a un altra punt que tambe me resulta bastant molest ês es de s’omisió o es no enseñament ,naturalment xerr de s'histori d'es reyne de Mallorca.o reyne baléà en tens d’es arabs ya que tant una època com s’altra formen part de sa nostra histori. Tant es axi que parêx casi com si may haguês eczistit ni antes ni despues de 1229 y una clara mostra de lo que dig es que ni tant sols saben de sa que va essê sa nostra bandera,tribarrada decretada pes nostro Rey Sanx ,. llogicament perque no interesa,y creg que tenguent una histori tan rica com sa nostra y haguent arribad essê un reyne tan florit y estens tant en so territori que arriba abarca com emb es tens que dura, ES UNA VERDEDERA VERGOÑA TANT ES DESCONEXEMENT PER PART DES MATEXOS PROFESSOS COM S’OMISIO A N'ES LLIBRES D’ENSEÑANSSA. Tot axò no es pus que petita mostra de lo qu'està o s’ha estat enseñant ,y no, a ràn d'es llibres.y es professorat a sas escolas y instituts. Y ara entram en sa sistemàtica, manipuladora per part des professorat dirigida a n'es pares a fí de marginà s'español, vat aqui un pereyet de eczemples , un d'ells el som viscut jo matex a un institut de Felanitx: hora de apunta s'al.lot a escola, teniem que trià varios tallés o clases de refors y vegent es panorama y decidirem apuntarló a aquexa.clase de refors de castellà, emb axò que dug es papés y sa mestra que m'aten me diu,.. " uy l'eu apuntat a tallé de castellà, sap que pasa, que com si han apuntat tans pocs que no se ferà," sa resposta evident e inmediata: " no m'estraña si a tothom li deis lo matex per que no s'apuntin o triín un altra materi" naturalment baxa es cap y no contesta , valge dí que domés feyan 2 dias que s'habia ubert s'inscripció y se trata de un institut emb un alt porcentatje d'inmigrans y no me crêg que sigi una pràttica aislada, ja que una tàttica parescuda se seguêx devant es timit intent per part d'es Govern de sa llibre elecció de llengo Enrrera han quedat es tems de passà en canssons de si es baléà en cuolsevol de sas seuas formas es lo matex que català , ara ja no hem d'essê baléàs si no que tots som catalans tots parlam s'infecta dialecta barceloní, y axò es part d'es paisos catalans ,o vaja, la cataluña insulà que diuen per alla d’alt, y a part, si no eu sabieu hem dexad de sé españols.. Que no vos càbiga cap dútta que si no aprenem a dexà de banda fins que arribi s'hora sas nostras diferencis , es volê sé uns més qu'ets altras, es mesclà ous en caragols, es passà devant s’unica diferenci que tenim per demunt de tot lo altra y no aprenem essê mes huils entre noltros y anà plegads contra es pancatalanisme, axò es lo que mos espera , no mos porem permiti 30 añs més de lluita estèril de esforssos individuals o de colectius, de personas o entidats, que a diari fan inclus per demunt de sas séuas posibilidats, de gent més que vàlida que s'apunta a n'es carro moguds unicament per amor a lo nostro y que eu acaba dexant aborrid de voure com mos bereyam com moxos mentres es pancatalenisme va endevant. Domés vos vuy fé una reflecsió: sa ma que manegge es brêssol, es sa ma que mana el mon y s'adoctrinament de avuy son es vots de demà y es politics de demà son avuy a s'escola. Es professorad afí a n'es pancatalenisme , junt a n'es politics qu'hem tengud, o es que tenim que per lo que vetj se mostran incapassos de qu'axò canvíi,de manera eficàs y notori, cosa que personalment no enteng , a menos que hey hagui interessos personals o pò a sa pressió de sas diferens entidads pancatalanistas, lo cual me resultaria bastant penós. Emperò debut a sa nostra històri política de 30 añs cap aquí me duu a pensà lo dit. Y no vuy que interpreteu aquestas paraulas còma síntoma derrotista, si no com un toc de atenció , ganas de seguí fent un anim y esperit de lluita que no s’acaba may y un amor per lo nostro que no te fí. Algo que tots compartim, axi que amunt sas atxas y recordau mentres quedin fonés volaran pedradas!!!

lunes, 28 de enero de 2013

CONFERENCI GENÉ 2013 PONENCI 1 DE 3

En representació de Jo Som Salat,vos comunicam y esperam qu´aquesta d´avuy, sigui sa primera de moltas àttuacions culturals que volêm que siguin de s´interes de sa gent que mos seguêx,o que tengui colca preocupació en cualsevol tema d´interes de sa nostra identidat. Mirarem de xerrà de temas que per una banda, o son desconeguds, o, per altra, sa maquinari pancatalanista a sas islas, s´encuida bé de que no se sabiguen axí com realment son. Volêm també denuncià a tota sa famili política,... que de tems enrera, rês o molt poc han fêt en benefici de sa nostra identidat, y que per interessos més o manco partidistas, més o manco econòmics, no han tengud mirament a s´hora de vendre sa nostra cultura a un´altras tèrras, que rês o molt poc tenen que veura emb noltros, en sa nostra cultura. Axí eu volêm fé constà y denuncià a sas autoridats competens, perque may es tard si sa dita es bòna, y rês més gran que tornà sas cosas a puesto, ahón may ningú tenía s´autoridat d´havê canviad lo que pertenêx a n´es pobble, y domés a n´es pobble..... sa llibertad de porê trià es séu futur, es nostro...cuestió que domés un grapad de polítics, allà per l´añ 198o,varên trià en cuestions de minuts, sênse consultà a n´es pobble,.... Anomenà a n´es nostro idioma Català, envés de Mallorquí- Baléà, com axí eu considerava sa majoria d´es pobble per llavò. Bòno,y còma derrera esposició me tòca xerrà un poc per demunt de quins són ,o sobre quins estaments oficials se fonamentan sas legislacions attuals en cuant a sa reglamentació que xerran diferentas organissacions a s'hora de pronunciarsè en cuant a sas formas o maneras d'anomenà y classificà una llengo. Antes vuy determinà y descriure aquests tres concèttes per ajudarmos a centrà es tema...son: – Llengo minoritari,regional o històrica. – Llengo Materna – Llengo pròpi. A sa carta europea de sas llengos regionals o minoritaris, aprovada p'es consêy d'Europa a Estrasburgo es 5 de Novembre de 1992, diu... “- Considerando que la protección de las lenguas históricas, regionales o minoritarias de Europa, algunas de las cuales estan en peligro de extinción,contribuyen a mantener y desarrollar la riqueza cultural de Europa y sus tradiciones..” “- Considerando que el derecho a usar las lenguas regionales y minoritarias de Europa en la vida publica o privada,es un derecho imprescriptible en el contenido del Convenio Internacional relativo a los derechos civiles y politicos de las Naciones Unidas y acorde con el espiritu de la convención para la protección de los derechos humanos y libertades fundamentales del propio consejo de Europa,...” ….acorda entr'altras consideracions, a : Art 1- - Por lengua regional o minoritaria,se entiende a las lenguas que son tradicionalmente practicadas dentro de un territorio estatal formando un grupo numericamente mas reducido que el resto de la poblacion del Estado y que son diferentes de la lengua oficial del Estado. - por lenguas “no territoriales”,las lenguas practicadas que aun siendo diferentes de las practicadas en el resto del Estado y aun siendo practicadas dentro del territorio del Estado,....sin embargo no pueden ser identificadas con un área en particular. Objetivos y Principios. El reconocimiento de que las lenguas regionales o minoritarias son expresion de la riqueza cultural. El respeto del area geográfica de cada lengua reg. o minoritaria para asegurar que las nuevas divisiones administrativas existentes, no constituyan un obstáculo a la promoción de la lengua regional o minoritaria en cuestión. La necesidad de una acción decidida para promover las lenguas regionales o minor.. a efectos de salvaguardarlas. Mantenimiento y desarrollo de nexos o relaciones en los ambitos cubiertos por esta Carta, entre grupos que usan las lenguas regionales o minoritarias y otros grupos que emplean una lengua usada en idèntica o similar forma,... Las partes se comprometen a aplicar,”mutatis mutandis”,los principios enumerados anteriormente a las lenguas “no territoriales”, teniendo en cuenta las necesidades y deseos , respetando las tradiciones y caracteristicas de los grupos que usan dichas lenguas. Bé, tot axò a mi me dona dobble satisfacció, perque aquí se tratta de goña aquesta brega sigui com sigui,y si no ês a las bonas sirà a sas dolentas. Vuy en dia es català es idioma oficial,....per lo tant, enteng que representam una llengo regional, minoritàri, no reconeguda còma llengo territorial de sas islas,..y qu'aquests y totas sas disposicions que vos contaré, mos classifican emb una comunidad llingüística,o grupo que en possició inferió, reclama y reivindica es séus drêts per que se mos reconegui y se fagin realidat aquestas disposicions. A moltas refencis en cuant a sa definició de Llengo Materna y de fàcil concepció, porêm indicà que ..” ...s'entén de sa primera llengo qu'aprén un ser humà a sa séua infànci.”o sigui sa que va lligada a n'es procès d'adquisició d'es llenguagge y a n'es dessarrollo cognitiu d'es nin a n'es primés añs ,ahón l'escoltam y aprenêm de forma natural a s'ambient familià. Encara qu'ês concètte sigui simple, surten un munt de fattós que d'avegadas entran en contradicció, y son mols ês especialistas en matèri que diuen qu'aquèsta primera llengo pod donà pás a un'altra de majó prestigi y qu'emb es tems arribi a tornarsê en sa llengo dominant de sa persona, atracantsê aquèsta ,més a n'es parametros d'acord emb unas segònas intencions politic- culturals,socials o econòmicas de una sociedat,que , a sa que verdaderament té es séu significad de “materna”....a lo que mos duu a n'es tercè concètte a tení en conta,...s'espressió de “llengo pròpi”. Ês curiós, qu'aquesta espressió la comensam a sentí no fa massa tems, pues no té casi cap referènci històrica. A un articul de Antonio Santamaria,de 1998,mos diu que la trobam de manera embafossa a n'es estatuts de Sau (1979),ahón se proclama que “la llengua pròpia de Cataluña ês es català”,lo matex que a sa llei de normalització Llingüística de 1983...,...afirmant qu'ês una ferramenta natural de comunicació,espressió y simbol de unidat emb fónssas raels històricas.....(No fa falta imaginà perque es fàcil d'endivinà lo que pòssa sa nostra Llei de normalització) Afagiria també, emb una total càrrega ideològica qu'amaga a n'es séus precèttes, propòssits partidistas y politics d'una minoria independentista. Be ydò, fêta aquesta petita introducció,anirem a veur'amen,de que mos xerran sas institucions implicadas a tal efètte, per donarmos conta de lo molt que poren canvià es drêts d'es ciutadans a s'hora de trobà sa sèua identidat. Sería molt profitós,també, prende nota en cuant que vorêm com mols d'aquests articulads, han fêt serví lo qu'avuy recolssa sas teorias y pràtticas de sa llengo catalana, cuand era minoria o supossadament esteya marginada en perill d'estinció. Ydò talment avuy, porèm afirmà que sa nostra llengo,se troba , en pitjó puesto,ó, còma mínim a n'es matex nivell que si trovaba es català fà un parey d'añs. Còma estruttura y organisme, s'Unesco, ês sa que regula y conforma sas disposicions y reglamentacions dels drêts humans y llibertads fonamentals a nivell internacional. En cuant a sa nostra llengo materna, lo que diu s' Unesco, es dia 2 de Novembre d'es 2001, y emb un futur no massa enforà porê obrí en ample en un cós juridic,estan recoids a sa Declaració Universal de la Unesco sobre la Diversidad Cultural, ahón a s'articul 5 mos diu..: -” ...Toda persona debe tener la posibilidad de expresarse, crear y difundir sus obras en la lengua que desee y en particular en su lengua materna; toda persona tiene derecho a una educación y una formación de calidad que respeten plenamente su identidad cultural...”...vamos..!!!,igualêt que noltros... A s'Anexo II. Orientaciones de un plan de accion para la aplicación de la Declaración Universal de la Unesco sobre la Diversidad Cultural.....,a n'es punt 5,6 y 7 mos diu.. 5- Salvaguardar el patrimonio lingüístico de la humanidad y apoyar la expresión,la creación y la difusión en el mayor numero de lenguas. 6- Fomentar la diversidad lingüística -respetando la lengua materna – en todos los niveles de enseñanza,dondequiera que sea posible,y estimular el aprendizaje de varios idiomas desde la mas temprana edad. 7- Alentar, a traves de la educación,una toma de conciencia del valor positivo de la diversidad cultural y mejorar, a esos efectos, la formulación de los programas escolares y la formación de los docentes. Jo m'hi sent identificad, y encara axí y tot, a n'aquells que sênse raó, espossan qu'es Baleà no es cap idioma ni té gramaticas,..li recordaria de lo que xerra es punt 13... “ Elaborar políticas y estrategias de preservación y realce del patrimonio natural y cultural, en particular del patrimonio Oral e Inmaterial,y combatir el tráfico ilicito de bienes y servicios culturales...(ocb,..stei..???)”. Aquèsta que mos xerra del patrimonio Oral e Inmaterial, he d'entendre ,que encara que sas nostras institucions, tant políticas com educativas, no vulguin de cap de sas maneras reconêxe escrituras o històri de sa nostra rael baleà, si estàn obligadas a protegí es nostro xerrà, rallà o parlà tal cual el pronunciam, per ende, no es de rebut dexà que prohibesquin sênse anà massa enfora, s'eczemple de tot lo que mos ha contat na Xisca,”es salat”,entre tantas altras espressions nostras. Un d'es séus projèttes fêt a tèrras africanas,nomenad Linguapax, s' Unesco, fà demunt es terreno un ampli ventay de sas politicas a fé a diferens paissos africans ahón sas llengos xerradas a diferens tribus locals eran completament diferentas unas de sas altras. Aquesta guia tratta de sa solució d'es conflíttes que nêxen a ràn de s'intolerànci llingüística y cultural y vol defenssà sas culturas específicas en perill d'estinció o simplement en situació de fluxedat front a n'es més fort, sênt aquest un resum de sas séuas disposicions... 2- Facilitar la integración de las lenguas minoritarias o minorizadas en los planes de organización lingüística... 3- Participar en la elaboración de dispositivos jurídicos en materia de derechos lingüísticos,examinando los medios de transformar* la Declaración Universal de Derechos Lingüísticos...(aquí feym un paréntesis,pues despues xerrarem d'aquesta conferènci,punta de llanssa de s'articulad prês ,tant per sa Llei de normalització catalana,com per sa nostra,que en base son lo matex que diu sa matriu recoida a sa primera Declaració, però en petitas innovacions y concèttes que variaran en molt es significad y resolució de sa matexa...ecz...sa espressió de...”llengo pròpi”. Punt 9 d'es texte de Linguapax....”Tener en cuenta la defensa de las lenguas minoritarias en relacion con con la promocion de las lenguas extranjeras. .( cuand se xerra de llengo estranjera se dona per entés qu'esteym fênt sa comparanssa d'es cás d'es català,a sa nostra educació). 10- Ayudar a los docentes a aprovechar los logros de la psicolingüística para evitar que una enseñanza de mala calidad desemboque en fenómenos de rechazo de la lengua extranjera ,primero y luego de la cultura que representa,lo que seria contrario al espiritu de Linguapax,Unesco...(emb tot es meu respètte a sa minoria que sé que son vàlids,però me deman si es rest d'es nostros docens ,saben rês de tot axò...) També mos diu que..” se puede sostener facilmente que lo que es bueno para el fomento de las lenguas maternas en la escuela,es bueno para el fomento de las lenguas extranjeras.Los psicologos nos han mostrado claramente que reprimir a un niño el habla materna ,es sumamente nocivo para el desarrollo de sus aptitudes cognoscitivas.”....y més endevant seguèx diguent...”Al privar al joven alumno de la posibilidad de utilizar su habla familiar para proporcionarle un instrumento de comunicación totalmente inexplotable todavia al principio de la escolaridad, la escuela lo condena a la imposibilidad material de exteriorizar sus sentimientos y sus intereses.Al suprimirle el derecho a la lengua materna,o al menos familiar, lo esteriliza.... ¿ No sirà aquesta sa raò d'es fracàs cualitatiu de s' enseñanssa a sas escolas?...podría essê per sa massificació de sas aulas ,però ..¿no podría essê per un'altras motius més fonssos? A sa fasse d'aprenentatje, es nin reflexiona, compara y evalua, y eu fà per mos de sa séua llengo mara y familià, perque aquesta es precisament s'unica posibilidat d'espressió activa que té, mitjansant es llenguatje....A s'hora d'impossarli massa prêst una llengo estranjera, forani, sa que no està acostumad a escoltà a ca séua, simplement se li esta privant de sas paraulas y estruttúras necesaris per concebí... Mos seguêx contant aquest document que... “...Si se favorece la utilización de las lenguas parentales en la escuela, se satisface al mismo tiempo esa condición previa y se ofrece al niño la posibilidad equilibradora de expresar en cualquier circunstancia sus intereses, sus necesidades y su pensamiento. Este ultimo se afina, se depura y se enriquece. El niño se “ descentra” paulatinamente con respecto de si mismo. Despierta su curiosidad por los distintos medios que lo rodean, se forja, se construye... En este contexto se impone rapida e imperiosamente, la necesidad de nuevos medios de expresión y de investigación, relacionados con los contenidos cada vez mas especializados de los programas escolares. El aprendizaje de una lengua extranjera llega entonces en su debido momento, y por resultar necesario, obedece a una poderosa motivación que facilita y garantiza su adquisición.” “Así pues ,la lengua materna es un poderoso aliado, un ayudante idóneo e incluso un auténtico acelerador de aprendizaje de una lengua extranjera...conviene explicar también que la utilización de la lengua materna en la enseñanza preescolar y primaria , constituye un factor fundamental de equilibrio y de éxito para los niños alfabetizados en esa lengua. Es tambien una garantia tanto para los profesores como para los padres, pues les permite vigilar y seguir el esfuerzo educativo ya emprendido fuera de la escuela, velando por que se tengan en cuenta los valores tradicionales mas vivificadores. Por ello, la separación entre el medio familar y el escolar, no debe de inhibir al niño en su insercion armoniosa y en el equilibrio entre pensamiento y expresion.”. Bòno, recordem qu'axò es un petit estratte d'un plà d'attuació fêt a principis d'aquest sigle, y qu'encara esta en fase d'esperimentació. S'idèa, ês, que s'Unesco es sa primera en volê participà y affavorí en sa defènsa de sas llengos maternas. Hem vist com facilment sas definicions de llengo materna,..minoritaris, y de llengo estranjera, quedan ben enmarcadas, cad'una en es séu puesto, y s'importanci de preservació de totas ellas. Antes de passà a sa derrera definició de llengo pròpi, còma curiosidat, en aquest matex document, fa relació de sas preguntas fêtas a una encuesta, y aparex , aquesta...¿ Es correcto hablar de lenguas africanas?..... (recordem qu'es un projette fêt a Africa)..... ¿No habria que hablar mas bien de dialectos?...sa resposta es clara....”En efecto, se puede hablar legítimamente de lenguas africanas y no de dialectos por razones científicas, históricas y practicas. Jo me deman,..si s'Unesco eu té tan clà, perqué es nostros polítics, tècnics, catedràtics,etc...aquest dia d'escola varen fé tots “fullet”.? Barcelona del 6 al 9 de Juñ de 1996,...Declaración Universal de derechos lingüísticos preeliminares. Conferènci mundial de derechos lingüísticos. Cuando menos no me direu qu'axò de ferse a Barcelona no es menos que sospitós....més si a un d'es séus primés apartads, articul 5,..ja se surt d'es marco matriu de sa declaracio de s'Unesco ,y mos diu,... “...Esta declaración se basa en el principio de que los derechos de todas las comunidades lingüísticas son iguales e independientes de la consideración jurídica o política de lenguas oficiales,regionales o minoritarias. El uso de designaciones tales como lengua regional o minoritaria, no es adaptado en este texto porque,si bien en algún caso el reconocimiento como lengua minoritaria o regional puede facilitar el ejercicio de ciertos derechos, es frecuente el uso de los determinativos para restringir los derechos de una comunidad lingüística.” Vos donareu conta que s'articulad esta ajustad a totas sas nostras preocupacions y reivindicacions. Es cuando menos d'estudi , per un cos jurídic, lo matex qu'ignorà ,o suplantà s'espressió “llengo materna”, o llengo regional o minoritari”,per s'espressio de “llengua pròpia”....nem a veure un parey d'ells.. En es títul preeleminar,art 1....diu...: “ Esta declaración entiende como comunidad lingüística toda sociedad humana que,...asentada históricamente en un espacio territorial determinado, reconocido o no, se autoidentifica como pueblo y ha desarrollado una lengua como medio de comunicación natural y de cohesión cultural entre sus miembros. La denominación lengua propia de un territorio hace referencia al idioma de la comunidad históricamente establecida en este espacio.” Fins aquí aniría tot bé,si no fos perque raudos y veloces a sas primeras retxas d'es teste,de sa Lley de normalitssació de sas islas Baleàs, 3/1986, 19 d'bril....espossa..: Exposicion de motivos..., las Islas Baleares se incorporan al area lingüística catalana, con la conquista por el rey Jaime I...etc..etc.. ...desde entonces, el catalán, es la lengua própia de las islas Baleares y ha sido siempre el instrumento con el cual los isleños han realizado sus maximas aportaciones....la lengua catalana , al lado del latín para determinados usos, se convierte en la lengua de la cancilleria y de la administracion en general, a partir del siglo XIII...etc..etc.. Axò eu firman en Francisco Gilet, Conseyê d'Educació y en Gabriel Cañellas, President de sa comunidad. Apart de sas riayas que donan, sa rabi es insoportabblement majó. ¿Mos hem de menjà tot es cotarro català per un parey d'ignorans, que vês a sabre assesorads per quí, mos contan y mos volen fé creure en mentidas o cuentos, y donà axí suport a tota sa lley de normalitssació llingüística? Hem de permití qu'es nostros ciutadans y nins hagin de crêxe y viure emb una mentida de per vida?...Axó ha de porê sé denunciabble devant un jutjad de guardia. En fí,...despues d'es “considerandos”y prolegomenos de lo esposad a n'aquexa conferènci, ...(que vos propós sigui un tèste d'interés p'es vostro conexement), vos nomenaré domés un parey d'articuls, per lo estens de se séua redacció. Art.2.2- ...se debe tener en cuenta,además de su historicidad relativa, su voluntad espresada democraticamente... ( vos han demanad a voltros,...??) Art.4.2-... fa referènci a n'es punt anterió, sobre sa gent de uns altras territoris que venen a viure a aquesta comunidad... ” Esta declaracion considera, en cambio, que la asimilación de la lengua própia ( entendida como aculturación de las personas en la sociedad que las acoge, de tal manera que substituyan sus características culturales de origen)..,no debe de ser en “ningun caso” forzada o inducida,sino el resultado de una opción plenamente libre. Cagate lorito.. Art.10.2.- Esta declaracion considera inadmisible las discriminaciones contra las comunidades lingüísticas basadas en criterios como su grado de soberanía política,su situación social,económica o cualquier otra,así como el nivel de codificación, actualización o modernizacion que han conseguido sus lenguas. Art 20 – Todo el mundo tiene derecho a usar la palabra y por escrito, en los tribunales de Justicia, la lengua historicamente hablada en el territorio donde estan ubicados. No crêg qu'una llengo impossada de fa 30 añs, entri a n'es concètte “ d' històrica”. Art 23- La educación debe contribuir al mantenimiento y desarrollo de la lengua “ hablada” por la comunidad lingüística del territorio donde es impartida. Contribuir y mantener es salat es prohibirlò,o ,penalitssarlò a sas nostras escolas??? Art 27 – Toda comunidad lingüistica tiene derecho a una educación que permita a sus miembros el conocimiento de las lenguas vinculadas a la propia tradicion cultural,tales como las lenguas literarias o sagradas,usadas antiguamente como lenguas habituales de la propia comunidad. Art 28- Toda comunidad lingúística tiene derecho a una educación que permita a sus miembros adquirir un conocimiento “profundo” de su patrimonio cultural ( historia,geografia,literatura y otras manifestaciones de la propia cultura) Profundo?? o tergiversado con fines partidistas...?? No hey ha cap d'es nostros universitaris, des de fà añs,que tenguin puñetera idèa de s'eczistènci de gramaticas antigas,ni d'es nom d'es séus autós, com tampoc es conexêment de una bandera tant nostra com sa tribarrada...y si no, basta lleggì es comentaris d' un periodista s'altra dia en relació a sa festa que se va fé a n'es castell de Bellvê. Art 30- La lengua y la cultura de cada comunidad lingüística deben de ser objeto de estudio y de investigación a nivel universitario. Curiós e interessantísim aquest, perque per molt poc es idèntic a n'es nostro articul 35, han canviad, llengo ,per modalitads insulás,..y me demán qui ês es qui dóna validés a n'aquesta designació de modalidats insulás...una llengo estranjera...?? Un'altra que se passan p'es forro,.. Art.32- Toda comunidad lingúística tiene derecho a establecer, preservar y revisar la toponímia autóctona. Esta no puede ser suprimida, alterada o adaptada arbitrariamente, como tampoco puede ser sustituida en caso de cambios de coyunturas políticas o de otro tipo. Digaulis a n'es de Mahó, Lluch o Lluch Majó, Llorito y tants d'altras que ja' n dexad de nomenarsê en sa séua rael etimologicament històrica. Y es darré, que dedins s'ambit soci-econòmic mos diu que..” la utilización de otras lenguas en este ambito solo se puede exigir en la medida que lo justifique la naturaleza de la actividad profesional desarrollada. En ningun caso otra lengua llegada más recientemente, puede subordinar u ocultar el uso de la lengua própia del territorio.” En tot cás, don Gilet,Cañellas,Antichs,Barcelos,ocb's s'esteis y demás traidores a sa nostra identidat històrica-llingúística-cultural, dirvos en resumidas contas qu'es català domés duu 30 añs a sas nostras islas y que no té rês d'històric d'aquí. Ja per finalitzà demanarvos disculpas per lo aborrid de tení qu'agontà sa tafarrada de disposicions, articulads y demés rollos legals,....però vuy fé notà de s'importanci qu'es per tots es que representam o feym feyna per defenssà lo nostro, qu'apart de sortí y fé renou a n'es carré perque sigam escoltads ,tánt o més important ês essê conscients de que més prêst que tard,per porê restabblí sas nostras demandas haurem de lutxà a n'es terreno “legal”que sas lleys mos enmarcan. Un servidó y sa nostra associació està compromessa emb totas aquellas personas y entitads que aquest y d'altras camins,siguin es que mos duguin a lo millo d'es nostros sommis, fèts realidat ,esper, colca dia , més prêst que tard. Per lo tant,comunicarvos qu'es pròcsim dia 21 de Febré, aquesta associació té demanada petició per fé una concentració silenciosa a sa plassa España,a las19.30,...afegintmos a sa proclamació de s'Unesco, còma Dia Internacional de la Lengua Materna. Se lleggirà un petit escrit reivindicant es drêt de sa nostra llengo mara y volem esserí duguent cad'un un espeuma,fênt axí una reivindicació pacífica y silenciossa per una de sas nostras identidats. Sa llengo.vos convidam a assistí tots juns. Be ydò, si colcú vol formulà colca sugerènci o té colca pregunta o dutta ,obrim s'apartad de sa tertuli,...esperam qu'aquesta primera trobada ahón es salat s'ha batiad emb aquest sentid hagi estad d'es vostro agrado,..al igual qu'agraí moltissim s'ilustració y espossició que grassis a na Xisca,tots haurem pogud aprende a estimà un poc més es nostro articul salad. Grassis a tots per sa vostra presènci y esperam que mos tornam a veure.