CONFERENCI GENÉ 2013 PONENCI 2/3

¿lluita per "la llengua" o adoctrinacio politico-cultural a nes centros educatius? Aquexa es una pregunta qu'ês qu'esteym dedins d'es mon balearista y o que tenen uns minims de conexemens de històri, llengo y, o, que mos s'involucram minimament en sos estudis d'es nostros fys, y seguim emb interés aquexas temàticas, tenim més que clà que lo que se fà a sas escolas ..,instituts,..inclús a sas escolas d'aduls y a un nivell superió, a s'uib, es un clà adottrinament polític y cultural,.... y un intent d'enterrament total de sa nostra identidat baléà... ¿y com eu fan?.... lo sert, es que eu fan a tots es nivells y empleant totas sas eynas posibbles, vat'aqui, una seri d'eczemples reals y no massa lluñans.. Per una banda ja conexem tots, es famós “correllengua” , que s'ha fêt inclus en tems de clase a sas escolas e instituts, algo que mos recorda antigs faxismes europeus , com altras cosas que també se fan, pero analitzem... ¿corre llengua? còrre per sa llengo , evidentment sa catalana simbolitzade en sa bandera de cataluña, que no olvidem que la tenen des de sa creació de sas autonomias, per que trià en prime ja que historicament pertenex a n´es Reyne d’Aragó,... que vuy dí emb axò, pues que com feyen ets alemans en sos austriacs , 2 y 2 son cuatra Una llengo, un pais, evidentment es paisos catalans, aquella gran fantasia d'es volê y no havê'stat may ... y en sa matexa linea va es tema d'es enllesads, un altra manera de mesclà, ous en caragols per arribà en es matex punt anterió... empero evidentament axò no acaba aqui. Una de sas derreras que mos han fêt sebre es nostros seguidos es que hey ha instituts avon presuntament es profesos donan clase en sa camiseta de "a la escola en catala" demostrant una clara imparcialidat y afan de reteyà sa llibertat llingüística d'es seus alumnos, fent gala de un total autoritarisme. Seguint dedins aquexa linea vat'aqui un càs de pregunta y resposta alumne-professó: s'alumne demana.... ¿com es que defensam es catala si noltros xerram es mallorqui?.... y sa contesta no va teni desperdici, sa profesora li contesta: ...aqui sa parla catala y per axò s'ha d'anà encontra de s'español per no perde el catala... cuanta cultura… Sa siguient fêta me la conta un señó de Lluch Majó que li pasa a ell a s’escola de aduls , xerrant d’históri per algo qu'ell había dit fent referenci a n'es fonés y sa nostra ascendenci, es professó emb un total despreci li digué que tot axò s' havía d’olvidà perque en sa reconquista se va acaba en cuolsevol vestigi d’es passad, y que tots descendim de catalans ¿vos estraña ara que derrerament hey hagi mes gent majó de banda d'es pancatalanisme? ...y seguint en sa matexa linea de aquexos fets y eczemples de s'adoctrinament pro -paissos catalans y foment de s'odi a España y forssas de seguridat de s'estat, tenim un cas recent ahón s'ha obligad a voure una pelicula , previ autorissació d'es pàres,...en català. Naturalment sênse esplicarlis de quina pelicula se trataba ni de que anava y creym que com pàres que som tenim dret a porê filtrá sas peliculas que elz hi fan voure a n0es nostros fys menós d'edat. Aquexa pelicula totalment polititzada, se diu Fenix 11-23 Un altre cosa que mos arribad, es que una determinada escola canviará es só d'es timbre per canssons en català, farán escoíi a n'es nins 5 canssons d'autós en català per curs (valgui dí, qu'acettaran autós mallorquins pero que cantin en català, no sigui cosa s'elz hi embruti sa llengo a n'es al.lots... ), sonarán un parell de pics cada dia, per a cada canvi d'aula o materi sonarán, axí com per entrà es demati Y s'horabaxa, en sortí també. Y podriem continuá emb eczemples com aquexos durant horas.. Per seguí fent honó a sa veritat,hem de dí que no tots es professós calssan sas matexas sabatas, emperò esta clà qu' ês que no combreguen emb axò se vouen obligads a callà, per que de lo contrari, be supos que tots recordereu lo que va passa a s'institut de Porreras ara fa un tems... Jo matex en més d'una ocasió he xerrad en cuolca professó qu'altra, admitiguent que no tenian llibertat per posicionarsè en lo contrari o sencillement discrepà ja que elza conduiria havê de dexà sa feyna o qu'elza treguesin defora, també he de señala que per mos d'es al.lots som sabut d'un cas d'una professora que elza diguè a n'es s'alumnes,.....clase de històri,...” jo vos ho têng que enseñà tal com vé a n'es llibre, emperò vuy que sapigueu que axò no es axí y por lo tant també vos enseñaré sa veritat.”. Grassis a Deu encara quedan valens. Evidentment també he xerrad en cuolca “mestre” de aquexos qu'elzi han de dí axí perque tenen es titul , es resultat vos ho dex a sa vostra imaginació , no elza costara gaire a n'es que me conêxen una mica. En cuant a sas eynas que empleyan , sa més poderossa son es llibres, uns llibres que contan y han contad en so vist bó de sa consêyeria d'educassió, uns llibres que si fosin en 3D sas falsedats històricas elzi surtirien per tots es costats, per no dí d'un altra manera.. Falsedats y, o ,manipulacions que tots conexem com allò de “la corona catalanoaragonessa”, mapas politics y,o, de llengos que supossadement xerraban en es diferens territoris, tots ells supossadement històrics que no tenen rês que voure en s'històri... berbaridats com que sa reconquesta marca es principi de s'entrada de sa cultura catalana a sas nostras islas, axi com una total repoblassió de sas illas per catalans,com si no ves vengut gent de altras bandas o fosin ells majoria y naturalment com si vesin mort tota sa pobblassió... ecz ecz cuant sa veritat es que aqui vengueren desde portuguessos a italians francessos aragonessos ecz.. axí com gent d'es condats,y por lo tant lo que mos arriba va essê un mosaic de llengos y dialectes, que per sert ja habian pasad per aqui en diferentas èpocas antes de s'arribada d'es arabs tals com llengo d'oc, provenssal ,llemossí, llatí...ecz, y que per tant ja habian dexad sa séua influenci a n'es nostro xerrà, y no vengueren precisament d’es territori que ara compran Cataluña, com es llògic tambe eu féren ets arabs, y per axò matex no es d'estrañà en refernci a n'es llibre d’es Feys, cuand no fà cap tipo de referenci a traduttós cuand se tópen sas tropas emb aquell mallorquí y si eu fan cuand se dirigêxen a n'es wali de Madina Mayurka, ademés mos queda molt clà que s’única gran bataya va essê precisament a Madina Mayurka, es a dí, a Palma, lo cual no significa que no hey haguês colca escaramussa apart y mos queda clà que sas tropas reberen ayuda per part d’es señó de Pollensa , de igual manera que tampoc hey haguê cap bataya a Menorca, per aquexas y altras raons mos queda mes que cla que no s'acaba en sa pobblassió y en consecuenci no dona llog a cap repoblació y qu'aquí se xerraba es romans baléà en tota sa seua pluralidat. Pero seguim en sas falsedats y manipulacions històricas, es reys catalans,perque claro en sa seua politica de que tot es català,.. el rey Jaume I de Aragò tambe era català, axí com tota sa seua descendenci independentment d’es llog ahón nesquesin, o fosin que por lo vist es un fêt irrelevant dedins aquexa tematica, ves a sabre hon nesqueren es repredins d'es repredins d’en jaume I per que ja posats, alomilló resulta que en llog de dí que era català tendrian que dí qu'era africà o italià, ves a sabre… Sa siguient, també es bastant curiosa cuand menos: Ramon Llull pare de la llengua catalana,... tambe es destacabble sa manera de introduí dedins aquexas fantàsticas eynas que son es llibres sa histografia romántica , com si fos real y s’eczemple mes clà el tenim en so coverbo d’en Wilfredo conde de Barcelona com creadó de s’estandart de Aragó ,que ferit coy s’escut dorat y li pasà es cuatra dits bañats de sang diguent aquexa a de sé sa vostra bandera y ja tenim coida sa vaca pes’as coyoneras, o lo qu’es lo matex introduccsio de mites y lleyendas com fets veridics y ja se sap una mentida contada mes de mil vagadas…y no penseu que tot axò domés se fa a ràn de una sola materi, s’aprofita cualsevol materi, relacionabble per introduí sas manipulasions històricas o llingüísticas , per eczemple en clase de llengo catalana ahón també hey fican històri,inventada, o per eczemple un fêt a una escola de aduls : clase d’inglès , impartida en catala hon se profita per releciona llengos y territoris pero no cuolsevols sino que ets eczemples son pocs y concrets : a valenci català, a sas illas català. Y ara arribam a un altra punt que tambe me resulta bastant molest ês es de s’omisió o es no enseñament ,naturalment xerr de s'histori d'es reyne de Mallorca.o reyne baléà en tens d’es arabs ya que tant una època com s’altra formen part de sa nostra histori. Tant es axi que parêx casi com si may haguês eczistit ni antes ni despues de 1229 y una clara mostra de lo que dig es que ni tant sols saben de sa que va essê sa nostra bandera,tribarrada decretada pes nostro Rey Sanx ,. llogicament perque no interesa,y creg que tenguent una histori tan rica com sa nostra y haguent arribad essê un reyne tan florit y estens tant en so territori que arriba abarca com emb es tens que dura, ES UNA VERDEDERA VERGOÑA TANT ES DESCONEXEMENT PER PART DES MATEXOS PROFESSOS COM S’OMISIO A N'ES LLIBRES D’ENSEÑANSSA. Tot axò no es pus que petita mostra de lo qu'està o s’ha estat enseñant ,y no, a ràn d'es llibres.y es professorat a sas escolas y instituts. Y ara entram en sa sistemàtica, manipuladora per part des professorat dirigida a n'es pares a fí de marginà s'español, vat aqui un pereyet de eczemples , un d'ells el som viscut jo matex a un institut de Felanitx: hora de apunta s'al.lot a escola, teniem que trià varios tallés o clases de refors y vegent es panorama y decidirem apuntarló a aquexa.clase de refors de castellà, emb axò que dug es papés y sa mestra que m'aten me diu,.. " uy l'eu apuntat a tallé de castellà, sap que pasa, que com si han apuntat tans pocs que no se ferà," sa resposta evident e inmediata: " no m'estraña si a tothom li deis lo matex per que no s'apuntin o triín un altra materi" naturalment baxa es cap y no contesta , valge dí que domés feyan 2 dias que s'habia ubert s'inscripció y se trata de un institut emb un alt porcentatje d'inmigrans y no me crêg que sigi una pràttica aislada, ja que una tàttica parescuda se seguêx devant es timit intent per part d'es Govern de sa llibre elecció de llengo Enrrera han quedat es tems de passà en canssons de si es baléà en cuolsevol de sas seuas formas es lo matex que català , ara ja no hem d'essê baléàs si no que tots som catalans tots parlam s'infecta dialecta barceloní, y axò es part d'es paisos catalans ,o vaja, la cataluña insulà que diuen per alla d’alt, y a part, si no eu sabieu hem dexad de sé españols.. Que no vos càbiga cap dútta que si no aprenem a dexà de banda fins que arribi s'hora sas nostras diferencis , es volê sé uns més qu'ets altras, es mesclà ous en caragols, es passà devant s’unica diferenci que tenim per demunt de tot lo altra y no aprenem essê mes huils entre noltros y anà plegads contra es pancatalanisme, axò es lo que mos espera , no mos porem permiti 30 añs més de lluita estèril de esforssos individuals o de colectius, de personas o entidats, que a diari fan inclus per demunt de sas séuas posibilidats, de gent més que vàlida que s'apunta a n'es carro moguds unicament per amor a lo nostro y que eu acaba dexant aborrid de voure com mos bereyam com moxos mentres es pancatalenisme va endevant. Domés vos vuy fé una reflecsió: sa ma que manegge es brêssol, es sa ma que mana el mon y s'adoctrinament de avuy son es vots de demà y es politics de demà son avuy a s'escola. Es professorad afí a n'es pancatalenisme , junt a n'es politics qu'hem tengud, o es que tenim que per lo que vetj se mostran incapassos de qu'axò canvíi,de manera eficàs y notori, cosa que personalment no enteng , a menos que hey hagui interessos personals o pò a sa pressió de sas diferens entidads pancatalanistas, lo cual me resultaria bastant penós. Emperò debut a sa nostra històri política de 30 añs cap aquí me duu a pensà lo dit. Y no vuy que interpreteu aquestas paraulas còma síntoma derrotista, si no com un toc de atenció , ganas de seguí fent un anim y esperit de lluita que no s’acaba may y un amor per lo nostro que no te fí. Algo que tots compartim, axi que amunt sas atxas y recordau mentres quedin fonés volaran pedradas!!!